מוצא מוזיאון

Museu Marès de la Punta

Les puntes a Catalunya

Vestit de puntes. Fotografia d'Irene Masriera. Museu Marès de la Punta. Museu d'Arenys de Mar.

 

Vestit de puntes. Fotografia d'Irene Masriera. Museu Marès de la Punta. Museu d'Arenys de Mar.

 

Els centres històrics de punta artesana a Catalunya

Catalunya és un país amb una llarga tradició en la realització de puntes, des del segle XVII es realitzava punta artesana a moltes zones del país, però per la seva importància en destaquen tres:

  1. El Maresme, des de Malgrat, incloent alguns pobles de La Selva i fins Montgat, va ser una àrea dedicada des de mitjans del segle XVII i fins mitjans del XX a la producció de punta artesana, especialitzada en punta blanca. Al Maresme sorgeix el ret fi o punta d’Arenys.
  2. Barcelona i la zona del Baix Llobregat. Des de mitjans del segle XVII i fins finals del XIX, tota aquesta àrea es va dedicar a la producció de punta, destacant la producció de blonda negra. Barcelona va actuar com a capital on es van situar les principals cases de punta artesana i les primeres fàbriques de punta mecànica de tota Espanya.
  3. L’Arboç del Penedès és el nucli puntaire més important del sud de Barcelona. Es coneix l’existència de negoci de puntes des del segle XIX.

Els principals tipus de punta a Catalunya

La punta artesana es realitza amb boixet o a l’agulla, a partir d’aquestes dues tècniques bàsiques trobem una variada terminologia per denominar els diferents estils. Pel que fa a la punta mecànica, la qualitat de la peça també depèn de la maquinària utilitzada: Leavers o Raschel.

Punt de Catalunya

No és exactament una punta, perquè es fa a partir d’un teixit. Es realitza amb agulla, extreient els fils per crear unes formes radials. Els primers treballs són dels segles XVI-XVII i rep el nom de punt de Catalunya. És similar a altres treballs de Castella-Lleó i Extremadura on es denominen soles.

Ret fi o punta d’Arenys

A l’àrea del Maresme, a finals del segle XVIII i principis del XIX es va desenvolupar una tècnica de punta blanca realitzada amb cotó o lli que va rebre el nom de ret fi o punta d’Arenys. Aquesta punta es caracteritza pels dissenys geomètrics similars a altres puntes europees de l’època com la punta de Lille, el Malines o el tonder. El ret fi es va utilitzar sovint per a l’aixovar eclesiàstic i el domèstic, ja que eren peces que calia rentar i planxar sovint.

La blonda

La blonda sorgeix a França al segle XVIII i de seguida arriba a Catalunya on les principals cases de punta artesana en dissenyen models per a les mantellines, vels, xals, mocadors… La blonda catalana va ser molt popular a tota Europa i Amèrica. A finals del XVIII randers de Mataró van instal·lar cases de punta a Almagro, on encara es manté la tradició.

La punta de Barcelona

La punta de Barcelona va ser creada l’any 1952 per Antònia i Montserrat Raventòs, fundadores de l’Escola de Punta de Barcelona, a partir d’un encàrrec de l’Arquebisbat de Barcelona per a l’altar major de la Catedral, amb motiu de la Conferència Episcopal. És una tècnica que barreja el treball de l’agulla amb el coixí.

Blonda de l’Arboç

La punta de l’Arboç també es coneguda popularment com a blonda de l’Arboç. Es caracteritza pel seu fons de tul i els elements decoratius amb punt sencer que acostumen a ser de caràcter naturalista.

Blonda bordana

A mig camí entre la punta mecànica i l’artesana són els treballs de blonda bordana, que consisteix en un tul mecànic brodat imitant la blonda. Es va fer molt popular entre la burgesia ja que el seu cost era inferior al de la punta artesana. Al segle XIX, a la Casa de la Misericòrdia de Barcelona es realitzaven excel·lents treballs d’aquesta tècnica.

Punta mecànica

Les primeres màquines de punta mecànica s’instal·len a Barcelona la primera meitat del XIX; les màquines Leavers i posteriorment les Raschel produiran diverses peces de punta d’excel·lent qualitat.

La punta com a negoci

Tot i que la punta artesana a Catalunya es realitzava des del segle XVII, és a partir de la segona meitat del XVIII quan a tota la costa catalana, des de Tossa fins a Barcelona, als voltants de la ciutat i a l’Arboç del Penedès es van desenvolupant negocis de punta que bàsicament es dediquen a l’exportació amb Amèrica. Tot i els alts i baixos, aquests negocis amb punta artesana es mantenen fins la primera meitat del segle XX.

Al segle XIX les cases de punta de renom presenten els seus treballs a les grans exposicions internacionals, com és el cas de Josep Margarit i Lleonart i Josep Fiter. Aquest rander va realitzar una alba per al papa Lleó XIII l’any 1887 que va comptar amb la col·laboració de la Casa Castells d’Arenys de Mar.

A finals del segle XVIII apareixen les primeres màquines per fer tul mecànic, però no és fins l’any 1808 que John Heathcoat inventa la primera màquina de punta mecànica. Aquestes màquines arriben a Barcelona el 1827. L’any 1847 Volart i Campany funden la primera fàbrica de punta mecànica que posteriorment s’instal·larà a l’Hospitalet de Llobregat i arribarà a ser una empresa que aconseguirà diversos premis a les exposicions universals. A partir de la segona meitat del segle XIX, la punta mecànica va guanyant terreny a la punta artesana.

Les empreses de punta mecànica catalana estan agrupades a l’Asociación Nacional de Fabricantes de tules, bordados y encajes. A l’actualitat, hi ha un total de 6 empreses de punta mecànica: Central Encajera, Encajes Laquidaín, Indesmalla, Industria de Encajes Mecánicos, IEMESA, Textil Padró i Tradeurop (hereus de la Casa Volart).

וידאו

פריטים

<p>Mantellina de n&uacute;via. Fotografia d&#39;Irene Masriera.&nbsp;Museu Mar&egrave;s de la Punta. Museu d&#39;Arenys de Mar.</p>

<p>&nbsp;</p>
Mantellina de núvia
Mantellina de núvia
scroll to top icon