L’escenògraf Salvador Alarma i el seu deixeble Josep Mestres i Cabanes, autors de tants decorats operístics pel Gran Teatre del Liceu de Barcelona, van immortalitzar el 1932 aquest moment de l’estada dels pastors al pla d’Anyella, avançada ja la tarda, quan el ramat tornava a la pleta. Els habitants de les valls podien acostar-se així a un entorn feréstec, que solament trepitjaven alguns homes a l’estiu, i idealitzat durant segles. El diorama va acabar convertint-se en un dels elements bàsics més coneguts i representatius del museu.