Aquests patins, fets amb ferro, fusta, cuir i goma, es caracteritzaven per ser extensibles, de forma que la base es podia estendre a mesura que el peu del seu propietari creixia. El museu exposa els que havien pertangut a l’escriptor Quim Monzó, qui recorda que els hi van regalar quan tenia uns quatre anys i els va utilitzar fins que en va fer catorze. Segons explica ell mateix, en el moment de donar els patins al museu es va adonar, veient el desgast de la goma davantera, que no va aprendre mai a frenar amb el peu esquerre.