Molts jocs, especialment els de societat, tenen un component educatiu i, fins i tot, moralitzant. Fotografia de MJC.
El joc pot ser un acte ritual, una acció simbòlica, una competició pacífica, un desafiament per a l’intel·lecte i el caràcter, una activitat recreativa o un simple passatemps. Els jocs es caracteritzen per un important aspecte lúdic, i molts inclouen, a més, un contingut educatiu, fins i tot moralitzant. Això es veu reflectit en els jocs anomenats de societat. A finals del segle XIX, Francisco Schmidt va escriure un llibre sobre aquests (Juegos de sociedad: colección de juegos de prendas penitencias, juegos de salón, adivinanzas, homónimos refranes y juegos al aire libre) on assegurava: «Aquests jocs s’han creat per distreure i per col·laborar a difondre la urbanitat i les bones maneres, per proporcionar ocasions d’exhibir les facultats espirituals i humorístiques, i el coneixement de les galanteries i de la cavallerositat».
Els dies de festa i de vacances, els dinars familiars amb llargues sobretaules o els dies de pluja són bones ocasions per fer una partida. Ara bé, per molt complaent que sigui un joc, l’objectiu és guanyar, sigui contra un o més adversaris o, fins i tot, contra un mateix. La intel·ligència, la saviesa i la destresa del jugador es posa al servei de l’objectiu. Per això, fer un trencaclosques pot esdevenir tot un desafiament.
