Si observem les peces que integren els capítols Moviment màgic i Intergalàctics, hi podem apreciar dues grans diferències: el material de què estan fetes i la manera de fer-les funcionar. Mentre que els joguets del moviment màgic són principalment de llauna litografiada i es mouen amb corda, els intergalàctics són essencialment de plàstic i funcionen amb piles.
L’evolució del joguet va intrínsecament lligada al desenvolupament dels materials de producció. A Catalunya, les indústries dedicades a la fabricació de joguets van aparèixer a final del segle XIX i començament del XX. Per a la seva producció usaven materials tradicionals d’aquell moment: fusta, teixit, cartró, cuir, porcellana, paper, llauna pintada o litografiada, plom, goma, terrissa, vidre... Més endavant s’incorporaren nous materials com la baquelita, l’amberol, el cel·luloide i el plexiglàs.
A principis de 1950 el plàstic va començar a utilitzar-se de forma massiva en la indústria del joguet. En ser un material mal·leable, permetia fabricar joguets de mides i formes ben diferents i les empreses del sector hi van veure un gran potencial.
El funcionament dels joguets va evolucionar de forma paral·lela. Van passar de ser simples arrossegalls estirats amb un cordill, a incloure mecanismes amb una molla i una clau per donar-los corda a fi de posar-los en moviment. Així mateix, l’ús de contrapesos es va substituir per les piles alcalines o petites bateries.