A partir de les primeres pel·lícules dels germans Lumière i de les noves experiències cinematogràfiques de Georges Méliès, el cinema es va convertir en molt més que una gran curiositat. Al cap de poc temps, va augmentar la durada de les primeres pel·lícules, els relats van ser cada vegada més complexos i les projeccions de cinema van deixar de ser un complement d’altres espectacles. Es van començar a obrir luxoses sales de cinema i es va incorporar el so a la imatge en moviment. Naixia una gran indústria de l’espectacle.
Paral·lelament a l’evolució tecnològica i industrial, el cinema va anar descobrint el seu llenguatge visual propi, amb la força expressiva del primer pla, la sintaxi narrativa del muntatge i nous recursos narratius que fan del cinema també un gran art.
L’èxit del cinema des del primer moment és inqüestionable, i de seguida es va convertir en l’espectacle i l’art més estès i popular a escala mundial.