Aquest és un dels primers quadres que Rusiñol va pintar a París. Rusiñol hi va representar un lúgubre pati interior del centre de la ciutat. La impressió de tristesa i desconsol que inspira el lloc queda accentuada per la dona endolada que apareix a segon terme .
Quan l’obra es va exposar a París, la crítica s’hi va referir de manera breu però elogiosa. El comentari més extens i entusiasta el va fer Miquel Utrillo. Va ser gràcies a ell —que va afirmar que el pati podia ser el d’una casa de préstecs— que l’obra va prendre aquest títol definitiu.
Durant la seva primera estada a la capital francesa, que es va allargar fins al maig del 1890, Rusiñol va alternar la feina amb una intensa vida bohèmia.