Un cop al Gran Saló, la primera impressió que tenen els visitants que el veuen per primera vegada és la mateixa que s’acostuma a experimentar en entrar en un recinte sacre. Efectivament, Rusiñol ho va disposar tot de tal manera que el Gran Saló tingués l’aspecte d’un temple de l’art. L’alçària del sostre i el magnífic enteixinat que el cobreix, com també algunes de les obres que s’hi poden veure, ajuden a magnificar aquesta sensació.
Al Gran Saló, Rusiñol hi va situar la seva meravellosa col·lecció de ferros, curosament distribuïts. Al bell mig, hi va col·locar la col·lecció de vidres comprada a Alexandre de Riquer i l’escultura del Forjador català del seu gran amic Enric Clarasó. També hi va penjar diverses obres medievals, entre les quals hi ha el Retaule de la Mare de Déu, sant Joan Baptista i sant Pere Apòstol –atribuït a Guillem Ferrer i datat entre 1390 i 1400–, els dos Grecos adquirits a París, obres d’altres autors com La partició del vi d’Ignacio Zuloaga, o Boulevard de París, de Ramon Pichot, i nombrosos retrats que Rusiñol va fer dels seus amics.
El Gran Saló del Cau Ferrat és un dels exemples més autèntics de la idea de l’art total que dóna forma al modernisme.