Des del primer moment, la llum sitgetana va enlluernar la retina de Rusiñol, com a tots els pintors de l’escola luminista.
La figura és la part essencial de l’obra, mentre que el pati és un tot que l’envolta, que ajuda a ressaltar la bellesa de la noia, que sembla que no s’adona de la presència del pintor. Els colors de l’obra són vius i lluminosos, i la noia olora embadalida la fragància d’una clavellina.
Aquest és un dels retrats més bells dels que Rusiñol va pintar al llarg de la seva vida, i tot i que es va exposar en tres ocasions, l’autor va decidir reservar-lo per a la seva col·lecció privada.