Aquest gran espai era un menjador per a actes extraordinaris. És d’estil neogòtic, segons un projecte inacabat del 1917 de Joan Pallarols.
Aquest projecte preveia un arrimador i un sostre enteixinat de fusta, però només es va construir la llar de foc de pedra, amb funcions exclusivament decoratives i amb l’escut familiar esculpit en relleu; i tres grans finestrals amb vitralls pintats i emplomats, atribuïts a l’empresa Maumejéan, que donen al pati posterior de la casa.
Quan l’any 1973 la casa es convertí en museu, el conservador Jeroni Font va decorar l’espai com a menjador per a actes protocol·laris. S’hi afegí una gran taula, que prové de la torre Salvans, on el president de la Segona República Espanyola, Manuel Azaña, va presidir el darrer Consell de Ministres.
També s’hi inclouen els plafons de les pintures murals que Alexandre de Riquer va pintar l’any 1901 per a la sala d’actes de l’Institut Industrial de Terrassa.
Els llums procedeixen del Círcol Egarenc.
En una darrera restauració, es va renovar el paviment del terra, el revestiment de les parets i el sostre.