Els grecs anomenaven ibers els pobles indígenes que vivien a la costa mediterrània, des de l’actual Andalusia oriental fins al Llenguadoc. Entre els segles VI i I aC es desenvoluparen en aquesta zona un seguit de comunitats que compartien alguns trets comuns, com l’alfabet i la ceràmica a torn. A Catalunya l’actual territori maresmenc l’ocupaven els laietans, que s’estenien des de la Tordera fins al massís del Garraf, amb la Serralada Litoral com a límit interior.
Una de les àrees arqueològiques més importants per al coneixement de la cultura ibèrica laietana és la vall de Cabrera de Mar, on s’han descobert les restes d’una ciutat ibèrica, l’oppidum de Burriac, que esdevingué la futura capital dels laietans. També s’han localitzat diversos nuclis de camperols, camps de sitges, dues necròpolis i un santuari en cova.
A Mataró hi havia una de les terrisseries més importants de la Laietània al segle III aC, a la riera de Sant Simó: un conjunt de tres forns i un gran abocador on llençar la terrissa trencada o mal cuita.