«Els nans arrossegant el pot de cristall que contenia el cap de la meva germana, més nans remenant els calaixos de la seva roba, robant les seves sabates… El soroll del pot em desvetllà, o potser la pluja de la matinada. Jo havia viscut aquell malson i vaig voler explicar-lo, no amb paraules, sinó amb colors.»
José Segrelles