Després de l’anorreament com a poble dels ilergets per part dels romans, el primer graó de la pax romana es va edificar a partir de l’acceptació de l’ocupació, l’obligació de pagar tributs, la submissió als nous governadors i l’abandó de qualsevol pretensió de revolta armada. La Ilerda romana va anar prenent forma.
Roma, al llarg del segle I aC, es va veure greument sacsejada pels enfrontaments entre els optimates, defensors de l’ordre tradicional, i els populares, partidaris de reformes a favor de les classes baixes. La lluita a Hispània es va resoldre a Ilerda quan, l’any 49 aC, Juli Cèsar, dels populares, hi va arribar amb prop de 50.000 homes. Els lloctinents de Pompeu, dels optimates, amb 70.000 homes, van decidir plantar-li cara, però la batalla no va arribar a tenir lloc, ja que l’estratègia de Cèsar va aconseguir allunyar els pompeians del riu i vèncer sense combat.
Ilerda probablement va rebre l’estatus municipal de les mans d’August en una data pròxima al canvi d’era. Amb la concessió d’aquest nou estatus, la ciutat va viure un notable procés de monumentalització, tot i que sense afectar gaire la vella trama urbana d’època republicana.