Cap de vell sàtir relacionat amb el seguici de Dionís. Aquest tipus d’imatge sorgeix en època hel·lenística (especialment a Pèrgam a partir del segle III aC), però l’aristocràcia romana la va utilitzar a bastament per decorar les seves residències, especialment els jardins i peristils.
El fet que presenti la part posterior sense treballar prova que devia tractar-se d’una herma que s’encastava en una altra peça ―probablement un bust o una pilastra—, o bé que s’emprava com a complement decoratiu d’una font. Es data al segle II dC i possiblement procedeix de la zona de Tarragona.