Un dels àmbits dedicats a les col·leccions d’art romànic del Museu de Lleida.
La conquesta de Lleida el 1149 va obrir la porta a l’arribada del romànic a la plana de Lleida. El protagonisme el va ostentar la nova catedral projectada a partir del 1193, la Seu Vella, que va esdevenir la columna vertebral d’aquest llenguatge artístic i va aglutinar l’arribada de novetats i influències nord-italianes i del sud de França.
Després de l’eclosió de les formes de l’estil 1200, es van posar les bases de l’anomenada Escola de Lleida d’escultura del segle XIII. Aquesta escola es caracteritza per un repertori ornamental, brillant i singular, el màxim exponent de la qual és la Porta dels Fillols de la Seu Vella. Aquesta forma d’entendre l’escultura i la concepció arquitectònica dels portals es va estendre per l’àrea lleidatana i l’Aragó, fins a arribar a València. A Lleida ciutat, a banda de la catedral, trobem les empremtes d’aquesta escola en l’escultura de l’antiga església de Sant Joan.
Dins l’àmbit de la imatgeria, el segle XIII es caracteritzà per una renovació de les formes que avançà el que posteriorment va esdevenir la plàstica gòtica. Un exemple d’aquestes aportacions el trobem en el Crist de Perves, que suposa un pas endavant amb relació a les creacions de tallers pirinencs com el d’Erill.
