מוצא מוזיאון

Museu de les Terres de l'Ebre

Món de la mort. Medieval

Pràctiques funeràries del món medieval a l’Ebre.

Pràctiques funeràries del món medieval a l’Ebre.

El judaisme, el cristianisme i l’islam són tres religions monoteistes, de tradició profètica, amb una base de revelació divina, una orientació ètica i un concepte lineal de la història que s’inicia amb la creació i acaba amb la resurrecció dels morts i el judici final.

Les necròpolis jueves eren a prop de ciutats i pobles, elevades i de cara al call. L’espai es tancava amb un mur, i les tombes, en fileres regulars, ocupaven tot l’espai. El mort es dipositava en decúbit supí, amb el cap a l’oest i els peus a l’est. No acostumaven a dur aixovar. La tomba se senyalitzava amb una làpida inscrita.

Els cementiris musulmans eren fora del nucli urbà, vora les vies principals. Un sudari era la mortalla del cos. El cadàver es dipositava de costat en una estreta fossa, que es tancava amb taulons de fusta o lloses de pedra. No portaven aixovar ni cap senyalització.

En el ritual cristià, el difunt s’embolcallava amb un sudari, es ficava al taüt i es vetllava. Se celebrava una missa pel descans de la seva ànima. La major part de la població s’enterrava al cementiri. El sepulcre es diferenciava amb una estela, làpida o creu.

פריטים

<p>Estela disco&iuml;dal funer&agrave;ria procedent de Vilalba dels Arcs. Museu de les Terres de l&#39;Ebre.</p>
Estela discoïdal
Estela discoïdal
scroll to top icon