Les vitrines mostren, amb un canvi de llum, una foto d’època a fora i, a dins, les eines.
Barbers, sastres, pastissers, mestres, mossens i apotecaris, entre altres oficis i professions, van fer que la vida dels pobles fos més còmoda i benestant. Alguns van procurar salut i educació, d’altres van fer créixer inquietuds culturals i l’estima entre les persones. També hi havia els qui contribuïren a la bona convivència entre les persones i els qui endolciren la vida amb paraules, menges, sons o festes.
Per aquesta mateixa planta s’accedia, fins que es va ampliar el museu l’any 2009, a l’antic museu. En concret, per la porta que dóna al carrer d’En Canós, que era també l’antiga entrada a la farmàcia de la família Carulla, fundada l’any 1704.
Un esplèndid mural de Llucià Navarro reprodueix l’antiga apotecaria, no pas a partir de cap fotografia, sinó d’un vell dibuix fet per un excursionista reusenc. L’espai conté peces molt valuoses relacionades amb l’ofici: morters per elaborar les fórmules magistrals, una rica col·lecció de pots de farmàcia, mostres de Vigorina ―el reforçant muscular creat per la família―, etc.
En aquesta planta també podem prendre consciència de la importància del teixit associatiu del poble i de la rellevància d’algunes professions que s’hi incloïen.
