Durant les dues dècades anteriors a la Guerra Civil Espanyola, l’obra dels pintors Melcior Domenge, Enric Galwey i Iu Pascual s’imposà al cercle olotí.
Aquesta realitat explica que, quan la Generalitat republicana reestructurà els ensenyaments artístics, fundés a Olot l’Escola Superior de Paisatge. L’Escola tingué, però, una vida curta: inaugurada l’any 1934, es tancà de manera definitiva el febrer de 1939.
La postguerra va ser una època de retorn a les arrels del paisatgisme típic olotí. Apareixen però, una sèrie d’artistes oberts a noves influències que aposten per emprendre estètiques més personals.
El més destacats d’aquests és Leonci Quera, brillant pintor i escultor mort prematurament als 37 anys. Quera ha deixat al Museu una obra contundent que evoluciona des del figuratiu a l’abstracció més austera, però impulsiva i vibrant, que li dóna el ferro.