Pintura de caire costumista, realitzada per Marià Vayreda, intel·lectual i ànima cultural de l’Olot de final de segle XIX. Ens mostra una escena gairebé literària on l’artista destaca l’escolà en primer terme respecte el sacerdot. Una composició de figures enriquida per un paisatge dòcil i humil, com els personatges representats. L’harmonia del color es confon amb la fuga del paisatge i la boira que gairebé no ens deixa veure l’horitzó.