Reproducció a mida real del Pararhabdodon isonensis.
Fa aproximadament 70 milions d’anys, a l’era secundària, dins del Mesozoic i concretament al Cretaci superior, la terra era molt diferent de l’actualitat i la Conca Dellà era una plana oberta al mar amb un clima suau i vegetació abundant quan els Pirineus tot just començaven a aixecar-se. Precisament és durant aquest període que se situen les restes de dinosaure que s’han trobat en aquesta zona.
Els descobriments de fòssils de dinosaures a Catalunya són relativament recents; la primera troballa d’un os de dinosaure va ser a la presa de l’embassament de Sant Antoni, a Tremp (Pallars Jussà), l’any 1927. Als anys 40 es van fer algunes troballes aïllades però és durant la dècada dels 50 i 60 que investigadors alemanys i francesos, en col·laboració amb l’Instituto Lucas Mallada de Madrid, van fer les descobertes més importants.
A principis de 1980, després d'un temps sense excavacions, un nou equip, format per investigadors de l’Institut de Paleontologia de Sabadell i de la Universidad Autónoma de Madrid, va reprendre els estudis en aquesta zona.
Des de l’any 2001 un equip de científics del Museu de la Conca Dellà, l’Institut Català de Paleontologia i la Universitat Autònoma de Barcelona ha reprès les excavacions i els estudis, tant en jaciments que ja es coneixien com en nous.
Les restes més significatives es poden veure en aquesta sala, així com la reproducció a mida real del Pararhabdodon isonensis.
