Sunyer arriba a París el 1896, on retroba Canals, Nonell i Picasso. D’una generació anterior a Rusiñol, Casas o Utrillo, són el relleu de la modernitat catalana. A Montmartre treballa en paisatges urbans dominats per la presència de figures atrafegades. Com un talismà, la blanchisseuse, humil treballadora doblegada pel pes de la roba blanca que tragina a coll, hi és omnipresent. Desapareix cap a 1904 quan l’artista s’aparella amb Fernande Olivier, la model amb qui s’iniciarà a la descripció del nu.