Amb l’establiment dels colons a l’Amèrica hispana, s’introdueix al nou continent la tradició europea de treball de la pell. Els colons arriben amb les seves pertinences dins de grans baguls folrats de cuir, com a protecció davant les inclemències del llarg viatge. Al principi portaven de la península tant la pell ja adobada com els objectes i estris de pell. Ben aviat, però, van arrelar les tècniques del treball de la pell, i s’hi van incorporar la temàtica i la manera de fer indígenes.
A Mèxic i al Perú es desenvolupà una important indústria del cuir amb l’aparició de dues noves tipologies de moble contenidor: les cistelles i les maletes, decorades amb motius de caràcter autòcton. La majoria de les cistelles fetes de canyes i folrades de cuir, ornamentades amb brodats, calats o aplicacions de tires de pell, són mexicanes, mentre que al Perú s’aplica la tècnica tradicional de la talla de les fustes dures, que es caracteritza per unes línies gruixudes i profundes.