Leandre Cristòfol (Os de Balaguer, 1908 – Lleida, 1998) fou uns dels pioners de l’escultura surrealista a Catalunya. Format inicialment en la figuració expressionista, durant els anys trenta enceta una recerca creativa en el camp de l’experimentació artística que el vincula amb l’horitzó del surrealisme espanyol.
Nit de lluna és una de les obres més destacades d’aquest període i l’exemple més reeixit de l’escultor en el camp de la poètica de l’objecte surrealista. L’assemblage és la tècnica emprada per Cristòfol en aquesta peça. En l’interior d’un espai que configura una caixa de fusta semicircular, s’hi situen dos objectes d’ús quotidià, l’ou de sargir i el fus de filar, lligats sentimentalment i de manera intuïtiva al record de la seva mare. En destaquen la simplicitat i la senzillesa formals, i el nou significat que Cristòfol atorga als elements que la componen. No utilitza materials modelats prèviament ni explora les possibilitats expressives dels elements d’ús quotidià o industrial, sinó que descontextualitza dos objectes trobats i els associa a partir d’un interessant joc de contrastos i d’afinitats poètiques.