Jaume Morera i Galícia (Lleida, 1854 – Madrid, 1927) fou un dels paisatgistes més valorats de la pintura espanyola de final del segle xix i principi del segle xx. La seva obra s’emmarca dins d’una generació de pintors que van proporcionar plena autonomia al gènere del paisatge, a partir de propostes realistes, aquelles que, trencant amb els convencionalismes acadèmics de l’època, impulsaren la representació realista del paisatge com a resultat de l’observació directa de la naturalesa.
A partir de 1890, Jaume Morera comença diverses campanyes pictòriques per la Sierra de Guadarrama. Com a resultat d’aquell treball en sorgí una sèrie de pintures que mostren la maduresa pictòrica de l’artista. En l’obra Cabeza de Hierro (Guadarrama) trobem l’exemple del tema més apreciat per Morera: la neu. L’hivern de la Sierra de Guadarrama li permet mostrar allò que l’interessa del paisatge d’alta muntanya: la natura inaccessible i els seus efectes lumínics i atmosfèrics, un aspecte que li proporciona un dramatisme d’arrel romàntica que el diferencia de bona part dels paisatgistes espanyols de la seva època.