L’obra de Marina Núñez (Palència, 1966) se situa en un horitzó de qüestionaments identitaris. Des del dibuix i la pintura, i actualment amb altres formes de producció electrònica i digital, l’artista experimenta suports i materials i fa una tasca de construcció i nova lectura de les imatges que han formulat la identitat femenina com a inestable i incompleta, contraposada amb la ferma identitat monolítica del “jo” masculí.
Núñez, des de 1992, es va introduint en els territoris simbòlics d’aquesta segregació i ho plasma en la sèrie pictòrica de Monstruas i Locas. Amb la representació del monstre es facilita la denúncia de certs estereotips del cànon de representació de les dones i la feminitat. El resultat són imatges denses, desdoblades, que ens remeten als espais de la bogeria, de la mort, dels sentiments i les emocions mutilades.
Però la pintura de Marina Núñez respon també a una clara estratègia conceptual i formal. La seva pintura, de factura impecable, es dirigeix directament a l’espectador a través de l’efecte narratiu seductor de la seva figuració, que es veu atrapat per l’aparent llegibilitat de les figures per enfrontar-lo amb elements pertorbadors que no esperava.