Nucli d’obsidiana del qual s’extreien làmines, que s’utilitzaven com a eines de tall. Formava part de l’aixovar d’una sepultura neolítica d’ara fa uns 6.000 anys. L’obsidiana és una pedra poc present a la Mediterrània occidental i inexistent en tota la península Ibèrica. Les comunitats neolítiques establertes a Catalunya, però, coneixien l’obsidiana i van apreciar les seves extraordinàries propietats per obtenir eines ben afilades, de manera que se’n van proveir, tot i la llunyania de les fonts d’aprovisionament. Aquesta obsidiana prové, concretament, de l’illa de Sardenya i es va trobar a la necròpolis de la Bòbila Padró - Can Tiana (Ripollet).