מוצא מוזיאון

Museu d'Història de Girona

Un edifici emblemàtic

El cementiri o dessecador de l’antic convent de Sant Antoni de frares caputxins, segle XVIII. Fotografia d’Elm Múrcia.

El cementiri o dessecador de l’antic convent de Sant Antoni de frares caputxins, segle XVIII. Fotografia d’Elm Múrcia.

El 1733 la família Cartellà, que des del s. XV habitava el casal gòtic on ara hi ha el Museu, se’l va vendre als frares caputxins, que el 1762 hi van iniciar la construcció d’un convent de l’ordre de Sant Antoni de Pàdua. D’aquesta època daten els espais més emblemàtics i interessants de l’edifici, com aquest cementiri dessecador, que transmet la fascinant percepció de la mort en el barroc. És l’únic exemple que es conserva sencer de Catalunya. Es troba en el lloc que antigament era soterrani, i està vorejat per divuit nínxols verticals, amb els bancs foradats on els frares difunts hi eren col·locats asseguts fins que el cossos es dessecaven. Al cap de dos anys, les mòmies extretes eren vestides amb els hàbits religiosos i exposades per a ser contemplades, amb l’objectiu d’induir a la reflexió sobre la fugacitat de la vida i la immediatesa i implacabilitat de la mort.

scroll to top icon