La dictadura del general Franco (1939-1975) es caracteritza per la repressió dels sectors democràtics i d’esquerres. Els primers decennis, la política d’autarquia i les conseqüències de la guerra aboquen el país al col·lapse econòmic, al racionament i a la misèria. L’obertura econòmica, iniciada el 1959, genera importants canvis econòmics i socials: entrada de capitals estrangers i diversificació industrial, aparició del turisme, allau immigratòria i generalització de la societat de consum.
L’oposició al règim, iniciada el mateix 1939, es reorganitza i assoleix una presència popular important. Una nova generació, que no va viure la guerra, s’afegeix al moviment democràtic. Després de la mort del dictador, una nova Constitució democràtica, del 1978, i un nou Estatut d’autonomia, del 1979, assenyalen l’inici d’una etapa de llibertats.