El gòtic forma part d’un moment de plenitud cultural i és l’estètica coetània de l’expansió del poder català a la Mediterrània. La pintura gòtica es manifesta en els grans retaules, sobre fusta i també en els vitralls. Els mestres del moment utilitzen i combinen les tècniques més diverses: enguixats, pintures al tremp o daurats.
Les imatges representades deixen de ser informacions expressionistes i intenten comunicar sentiments i sensacions. Per aconseguir-ho, es plantegen entorns de naturalitat i versemblança. La sensació d’espais reals s’aproxima a partir de dues vies: la perspectiva i el clarobscur.