Ismael Smith i Marí (Barcelona, 1886 - White Plains, Nova York, 1972) és un dels artistes catalans més peculiars de finals del modernisme, l’inici del noucentisme i la consolidació de l’art déco. Al llarg de la seva producció, Smith va destacar en els camps de l’escultura, el dibuix, el gravat i la il·lustració. Va ser el primer artista plàstic que Eugeni d’Ors va incloure entre els noucentistes. Smith es va caracteritzar per uns dibuixos irònics i elegants, plens de sarcasme i, sovint, amb una forta càrrega eròtica i una gran ambigüitat. Va formar part de la colònia d’estiuejants de Cerdanyola a les primeres dècades del segle XX, molt proper a Enric Granados, Ramon Garriga, la família Togores i els germans Roviralta, propietaris de la fàbrica Uralita. Instal·lat a Nova York des del 1919, va morir oblidat en un hospital psiquiàtric.