L’estructura urbanística del puig de Sant Andreu s’adapta a l’orografia abrupta del turó a través de terrasses esglaonades que permeten una distribució racional de l’espai.
El que es conserva de les parets són els sòcols de pedra lligada amb fang, de diverses altures, que tenien la part superior feta amb toves o tapial. En alguns casos, les parets de pedra es revestien interiorment amb un arrebossat de fang, que potser es pintava, però aquesta pràctica no devia ser gaire habitual. Pel costat exterior, les parets es revestien d’argila per fer-les impermeables.
La coberta dels habitatges era feta amb bigues de fusta, branques a sobre i tot cobert amb fang. El sòl generalment era de terra compactada, gairebé sense preparació de cap mena, i són comptades les estances amb paviment de lloses o de morter de calç.
Gairebé totes les cases que es coneixen a Ullastret són de planta baixa, i moltes d’elles només tenen una o dues estances. No obstant això, a la part central del jaciment s’ha identificat un gran edifici de caràcter aristocràtic que s’estructura a l’entorn d’un gran pati central.
