Amb la introducció de la metal·lúrgia s’inicia l’edat dels metalls. El calcolític (3500-2200 aC) comença amb la descoberta del coure, i és una etapa que no suposa grans canvis. Es manté l’economia anterior, l’ocupació de cavitats naturals, la reutilització de megàlits i l’enterrament per inhumació col·lectiva.
L’edat del bronze (2200-1800 aC) s’inicia amb el coneixement de l’aliatge de coure i estany.
En canvi, el que es coneix per bronze final (1200-700 aC) sí que suposa un moment de canvis. Apareix el ritual funerari de la incineració. S’intensifica la metal·lúrgia amb l’ús i expansió del bronze, les pràctiques agrícoles i ramaderes i l’augment de vilatges.
Al final de l’etapa ja es controla la producció d’un nou metall, el ferro, un dels avenços tecnològics més importants de l’època. A Catalunya els ferros més antics són pels volts del 700-575 aC, i una mica més endavant apareixen les armes, com les espases d’empunyadura d’antenes.