Vista parcial de la sala 3.
Durant el segle VII aC diversos pobles mediterranis, fenicis i púnics, grecs i etruscs, entren en contacte amb les poblacions de la zona costanera de la península Ibèrica i hi estableixen relacions comercials, basades en l’intercanvi de productes manufacturats per matèries primeres.
En aquest mateix segle VII aC les poblacions indígenes de l’edat del bronze de la banda mediterrània de la península, inicien un llarg procés evolutiu que portarà a la formació de la cultura ibèrica.
La cultura ibèrica presenta uns trets característics comuns: generalització de la construcció amb materials durs (pedra, tovot), aparició d’un urbanisme incipient, adopció del torn de terrissaire, desenvolupament de la metal·lúrgia del ferro o creació d’un sistema autòcton d’escriptura. La societat s’estructura en classes. L’economia es basa en l’agricultura de secà i es complementa amb la ramaderia.
El contacte amb els pobles colonials va tenir importants repercussions en les formes d’organització de la societat, en l’economia i en les creences.
