מוצא מוזיאון

Museu Comarcal de Manresa

Art català de l’època del barroc

Al segle XVII, l’església catòlica fomenta la religiositat popular i reforça el poder de la imatge com a instrument per comunicar la seva doctrina. El creixement de la població i l’aparició de nous ordes religiosos fan que s’ampliïn esglésies i es construeixin nous retaules. Manresa esdevé un dels centres productors més destacats d’escultura durant l’època del barroc.

Els retaules renaixentistes, seguint la tradició medieval, estan pensats des d’una visió narrativa i hi predomina la pintura en pla. Durant la primera meitat del segle XVII, va guanyant presència l’escultura, fins a ocupar tot el retaule. L’estructura del retaule es manté, però a poc a poc va guanyant moviment i volum.

Al llarg del segle XVII, els tallers d’escultors manresans es consoliden. Alguns dels seus representants, com Joan Grau i el seu fill Francesc Grau, assoleixen el reconeixement i treballen en obres de més prestigi per tot Catalunya. Ja al segle XVIII, els darrers representants de l’escola manresana, especialment Josep Sunyer i Jaume Padró, fan el pas cap a un barroc més acadèmic, de formes neoclàssiques.

פריטים

<p><em>Adoraci&oacute; dels pastors</em>, Joan Grau (escultor), 1642. Retaule del Roser de l&rsquo;esgl&eacute;sia de Sant Pere M&agrave;rtir, convent dels Dominics.&nbsp;Museu Comarcal de Manresa.</p>
Adoració dels pastors
Adoració dels pastors
<p><em>Flagel&middot;laci&oacute; de Crist</em>, Pere Fern&aacute;ndez, 1620. Retaule major de l&rsquo;esgl&eacute;sia del Carme de Manresa.&nbsp;Museu Comarcal de Manresa.</p>

<p>&nbsp;</p>
Flagel·lació de Crist
Flagel·lació de Crist
<p><em>L&rsquo;arbre del roser</em>, autor desconegut, segona meitat del segle XVII. Esgl&eacute;sia de Sant Pere M&agrave;rtir, convent dels Dominics.&nbsp;Museu Comarcal de Manresa.</p>

<p>&nbsp;</p>
L’arbre del roser
L’arbre del roser
scroll to top icon