מוצא מוזיאון

Museu Arxiu de Santa Maria

Retaule del Roser

Fotografia del retaule del Roser. Autor: Ramon Manent

Fotografia del retaule del Roser. Autor: Ramon Manent

La Confraria del Roser fou fundada el segle XVI i s’establí en una capella lateral de l’edifici gòtic. En ampliar-se el temple, li fou concedida la capella situada al nou creuer, just a l’absis de la banda de l’Evangeli.

Per bastir el nou espai, s’acordà de fer un retaule grandiós i de qualitat, i s'encarregà a l’escultor mataroní Antoni Riera, l’any 1690, que tingué com a col·laborador l’occità Lluís Bonifaç. També hi treballaren Marià Riera, fill del primer, i altres artesans com el fuster Antoni Mascort o el daurador Joan Urgellès, que enllestiren la feina el 1711.

El retaule és una obra monumental, del primer barroc, el salomònic. Tot ell exuberant, amb una profusió d’àngels, roses, raïms, pàmpols, ocells..., testimoni de la gran puixança econòmica i social del Mataró de l’època.

A més de la Mare de Déu titular i altres sants, hi són representats tots els misteris del Rosari, que es distribueixen de baix a dalt: els de Dolor, els de Goig i els de Glòria. En el sòcol, quatre figures d’atlants, representant les quatre parts del món, suporten el conjunt escultòric.

La riquesa, bellesa i harmonia d’aquest retaule del Roser i el fet que sigui un dels pocs exemples d’escultura barroca salvada de la destrucció de 1936 li atorguen una especial rellevància dins la història de l’art català.

scroll to top icon