Una vil·la romana era una explotació agrària separada en diferents parts: la pars urbana, on residia el dominus i la seva família, la pars rustica, reservada a esclaus i treballadors, i la pars fructuaria, destinada a l’elaboració i emmagatzematge dels productes (vi, oli, cereals..). Gràcies a les excavacions es sap que durant l’Alt Imperi (s. I – III dC) la vil·la de Vilauba s’estructurava a l’entorn d’un pati central porticat amb galeries laterals, amb la banda est oberta. Algun dels àmbits han pogut ser identificats, com el triclini, on es portaven a terme els banquets entre fastuoses parets decorades, el rebost, amb les conserves de menjar i els atuells de cuina, o el larari, una petita capella destinada a funcions religioses. Les estatuetes de divinitats recuperades representaven Fortuna, Mercuri i el déu Lar i segons les creences romanes, vetllaven per la salut i prosperitat dels habitants de la vil·la. El complex es completava amb unes petites termes que comptaven amb latrines, vestidor, piscina d’aigua freda i fins i tot una sauna; l’aigua s’esclafava a través d’uns forns alimentats pels esclaus i servents.