A la Mina Victòria s’explotava l’esfalerita o blenda, de la qual s’extreia el zinc, a partir de filons o nivells mineralitzats. Els més importants rebien els noms de Filó de l’Artiga o Milagro, Filó Nord-est, Filó Principal i Filó Primitivo.
La perforació de les galeries es realitzava amb barrines, i des del 1912 uns compressors subministraven aire comprimit per barrinar. Es col·locava la dinamita dins del forat de la barrina i es feia explotar.
Després de cada explosió, se separava el mineral o mena de les roques estèrils, i per mitjà de xemeneies regulades per tremuges de fusta es baixava el mineral als diferents nivells. Aquests minerals es carregaven en vagonetes que circulaven per carrils fins a l’exterior de la mina. Les vagonetes eren tirades per tracció humana, i només a les galeries inferiors més grans es té notícia de l’ús de la tracció animal. A la galeria Sinçay, els darrers anys s’utilitzà energia elèctrica per moure les vagonetes.
Les roques estèrils també es transportaven amb vagonetes fins a l’exterior, on es llençaven a les escombreres, mentre que el mineral es carregava als telefèrics i es transportava fins al rentador de mineral o bocard de Bossòst.