Entre els anys 1925 i 1927, Joan Miró fa més d’un centenar d’obres a Mont-roig i a París. Són les anomenades «Pintures de somni», de les quals forma part aquesta obra.
A Pintura (El guant blanc) els elements apareixen descontextualitzats. El llenguatge és figuratiu, però l’escenari de la representació no és cap paisatge ni cap altre lloc, sinó un fons neutre i monocrom. Miró es deslliura dels detalls descriptius i la seva creació es torna silenciosa, amb pocs elements, els quals condensen tot el significat, sovint enigmàtic, que troba un marc de referència en el llenguatge poètic, ple d’evocacions.