A la mateixa habitació de la casa on es naixia, també s’hi moria.
En aquesta habitació naixien els fills i filles de la casa, i sovint també hi morien. El patrimoni familiar no s'acostumava a dividir entre els fills i filles sinó que anava a parar íntegrament a l'hereu, que era el fill baró més gran, o a la pubilla, en el cas que només hi hagués filles. La resta de fills no heretaven les propietats sinó que havien de buscar-se altres sortides com treballar per a la casa familiar o altres cases, anar a l’exèrcit, fer-se monjo o capellà o, si tenien recursos, estudiar alguna carrera.
En un espai i en una època en què es vivia sense llum i sense calefacció, diversos estris i solucions domèstiques s’encarregaven d’escalfar les habitacions. L’escalfallits que apareix sobre el llit n’és un bon exemple, així com la finestra que comunica l’estança amb la cuina que permetia que hi entrés una mica d’escalfor de la llar de foc.
La religiositat popular és ben present a tota la casa i també en aquesta habitació, amb la presència de diferents objectes religiosos: imatges, un reclinatori i una creu amb aigua beneita són elements que ens mostren la importància de les creences en la vida domèstica.
