מוצא מוזיאון

Ecomuseu de les valls d'Àneu

L'habitació de la canalla

Abans era habitual que la canalla compartís habitació i llit.

Abans era habitual que la canalla compartís habitació i llit.

Antigament, els infants no tenien una habitació per a cadascun, com avui dia, sinó que era habitual que compartissin no només habitació, sinó també llit. Aquest crida l’atenció: un bonic llit de forja, probablement de finals del segle XIX o principis del XX, amb un disseny molt fi, cosa que indica el bon nivell econòmic de la família. Els matalassos es feien de llana, pellofes de panís i, fins i tot, en algunes ocasions de crins de cavall. Els llençols eren de cànem, i potser el del damunt tenia alguna punta o algun brodat per fer-lo més bonic. Per tapar-se es feien servir mantes de llana, que pesaven molt i abrigaven força.

En aquella època, les cases no tenien instal·lació elèctrica, i a la nit, per poder-s’hi veure, utilitzaven teia (un bocí de fusta molt resinosa), espelmes o llànties d’oli com la que penja del capçal del llit. Tampoc no hi havia un lavabo tal com l’entenem actualment. Com a molt, hi podia haver una comuna. Per això, al costat del llit sempre hi havia un rentamans i a terra un orinal que servia per a les urgències nocturnes.

 

פריטים

<p>El vestit de bateig tenia socialment un alt valor simb&ograve;lic. Ecomuseu de les valls d&#39;&Agrave;neu.</p>
Vestit de bateig
Vestit de bateig
<p>Qui devia ser la nena que es va fer aquesta nina? Ecomuseu de les valls d&#39;&Agrave;neu.</p>
Nina de draps
Nina de draps
scroll to top icon