La sala o taulat actuava com a espai central i distribuïdor de la resta d’habitacions. És l'estança més pública, on les famílies rebien les visites i mostraven el millor que tenien; així doncs, dins la sala trobem mobiliari i béns mobles diversos que expressaven l’estatus econòmic de la família: caixes de núvia, armaris, calaixeres, vaixella fina, rellotges... i tot un seguit d’elements que provenien d’arreu (Andalusia, França...) i que no deixen de ser una prova clara que aquella gent estava molt més connectada amb l'exterior del que es pot creure, trencant així la idea de l’aïllament pirinenc.
De fet, el menjador només s'utilitzava a les festes i quan hi havia convidats, ja que normalment la família dinava, sopava i feia vida a la cuina.
Aquesta sala també feia de distribuïdor de les habitacions que l’envolten. Tant el terra com les parets que organitzen l’espai són de fusta, i això respon a diverses raons: la fusta aguanta més l’escalfor, és un material proper i econòmic i a més implica menys pes per a l’estructura i les bigues que aguanten la casa. Tot plegat, un bon exemple de sostenibilitat i adaptació ecològica.