מוצא מוזיאון

Ecomusèu Çò de Joanchiquet de Vilamòs

Habitació de l’hereu

La qualitat i quantitat de mobiliari d’aquesta cambra la identifiquen com la principal de l’habitatge.

La qualitat i quantitat de mobiliari d’aquesta cambra la identifiquen com la principal de l’habitatge.

Les habitacions eren espais reservats només per als membres de la casa, i gairebé mai no es convidava cap persona aliena a la família a entrar-hi, si no era per visitar un malalt o un difunt.

El tancament de les habitacions cap a l’exterior contrasta amb la manca de privacitat entre els membres de la família. Això s’observa en el fet que hi ha habitacions que es comuniquen interiorment, i que també eren compartides sense problema per individus de diferents generacions.

Aquest és el cas de l’habitació de l’hereu. Generalment, el cap de família i la seva parella ocupaven una de les millors habitacions de la casa, que sovint solien cedir al fill hereu quan aquest es casava.

Però, qui era l’hereu? L’hereu era la persona que rebia el patrimoni familiar com a herència, que el gestionava i que el transmetia a la generació següent. Els germans i germanes de l’hereu, exclosos de l’herència, es podien quedar a viure a la casa mentre no es casessin. En cas contrari, havien de marxar de la casa i rebien com a compensació una quantitat determinada de diners i de roba, el dot.

פריטים

<p>Armari de roba del segle XVIII fet de fusta de pi i de noguer. Aquesta <em>limanda</em> tamb&eacute; feia funcions d&rsquo;escriptori.&nbsp;Ecomus&egrave;u &Ccedil;&ograve; de Joanchiquet de Vilam&ograve;s. Mus&egrave;u dera Val d&#39;Aran.</p>

<p>&
Limanda (armari)
Limanda (armari)
<p>El nombre i les caracter&iacute;stiques dels mobles de les habitacions depenien de la persona que hi dormia.&nbsp;Ecomus&egrave;u &Ccedil;&ograve; de Joanchiquet de Vilam&ograve;s. Mus&egrave;u dera Val d&#39;Aran.</p>

<p>&nbsp;</p>

<p>&nbsp;</p>
Armari dels medicaments
Armari dels medicaments
scroll to top icon