Ramon Martí i Alsina (Barcelona, 1826-1894) va executar aquesta obra de grans dimensions per a l’Exposició de Barcelona del 1872, juntament amb una altra titulada Un racó de Montjuïc.
Expressà en les seves obres la realitat costumista sense idealitzacions o embelliments innecessaris.
Pintada amb tècnica esbossada, compagina modernitat i un caràcter amable per al públic, alhora que juga amb un aire vibrant, dinàmic, que havia de sintonitzar per força amb la personalitat romàntica i positivista del col·leccionista. Durant anys, aquesta obra decorava el saló de la casa de Santa Teresa, edifici annex a aquest museu i residència de Víctor Balaguer.