125 anys del Cau Ferrat. La construcció d'un ideal (1894-2019)

Festa Modernista al Cau Ferrat

Joan Maragall, Narcís Oller, Santiago Rusiñol, Josep Puig i Cadafalch, Josep Pin i Soler, Tell [et al]
Festa Modernista al Cau Ferrat.
Biblioteca Popular Santiago Rusiñol, Sitges

Joan Maragall, Narcís Oller, Santiago Rusiñol, Josep Puig i Cadafalch, Josep Pin i Soler, Tell [et al]

Festa Modernista al Cau Ferrat.

Biblioteca Popular Santiago Rusiñol, Sitges

Sitges va esdevenir, poc després de l’arribada de Rusiñol a la vila la tardor del 1891 i fins a finals de segle, una important capital de la cultura catalana i fou coneguda com la meca del Modernisme. Els cinc actes culturals que s’hi organitzaren entre el 1892 i el 1899 significaren les manifestacions estètiques més importants de la Catalunya del fi de segle. Les Festes Modernistes foren cinc actes d’agitació i d’afirmació que abraçaven tots els llenguatges artístics: pintura, música, teatre i poesia.

La primera fou una exposició de pintura amb un sol tema: Sitges. En la segona, l’any següent, es va estrenar la versió catalana de La intrusa, obra del dramaturg belga Maurice Maeterlinck, i es realitzà un concert de música simbolista belga, amb obres, entre d’altres, de César Franck i també d’Enric Morera. La Tercera Festa Modernista, el 4 de novembre de 1894, significà la inauguració del Cau Ferrat, amb la processó dels quadres d’El Greco, la instal•lació a les parets del Cau de les al•legories de la Música, la Pintura i la Poesia, així com un certamen literari.

La quarta, l’any 1897, inclogué l’estrena d’una òpera, La fada, amb música d’Enric Morera i lletra de Jaume Massó i Torrents, i la darrera, l’any 1899, se centrà en l’estrena d’una obra d’Ignasi Iglésias i dues peces líriques de Morera, una d’elles, L’alegria que passa, escrita per Rusiñol.

scroll to top icon