Al llarg del segle XIX els tallers dels artistes foren sovint un lloc amb més funcions que la de ser un espai de creació. Els tallers es convertiren en veritables cenacles des d’on els artistes proclamaven les seves idees i mostraven el seu nou paper dins la societat burgesa. Sovint esdevingueren una eina de representació del nou estatus de l’artista modern. El taller de Marià Fortuny a Roma fou un clar exponent del taller de l’artista col•leccionista, un nou perfil que nasqué a mitjan segle XIX i que portà a Barcelona des de Roma el pintor Tomàs Moragas, mestre de Rusiñol des del 1876.
En un primer moment, la necessitat d’obtenir models per copiar i poder recrear atmosferes versemblants en les pintures, feu que molts artistes comencessin a col•leccionar objectes antics. Aquesta experiència els convertí en veritables especialistes en les antiguitats que col•leccionaven i que també podien restaurar o vendre, com una activitat complementària de la pràctica artística.
Rusiñol, com la majoria dels artistes col•leccionistes de la seva generació, ja no era col•leccionista per obtenir models. Les seves col•leccions, en gran part d’obres relacionades amb les arts de l’objecte, eren un manifest de la seva defensa de l’obra artesanal, del treball manual i anònim, davant de l’artifici imposat pel mercat de l’art burgès.