Reconstrucció ideal del vilatge visigot. Fotografia de Jordi Sagrera.
Abandonada la vil·la, la vida al jaciment va continuar amb la construcció d’un petit vilatge format per tres unitats domèstiques independents corresponents, probablement, a tres grups familiars diferents que vivien de conrear i explotar les terres del voltant. Les cases seguien un patró molt similar i es composaven d’un espai d’habitatge amb llar de foc, d’un pati –on segurament s’hi tancava el bestiar– i d’un petit àmbit annex. Sembla que una part important de la producció agrícola anava destinada a l’obtenció d’oli, que era premsat en un gran trull, probablement d’ús comunitari, localitzat al damunt de les antigues restes de la vil·la. L’oli era emmagatzemat després en grans recipients ceràmics semi-enterrats, els dolia, que mantenien el líquid en bon estat fins al seu consum o comercialització. La qualitat d’alguns dels ornaments visigots recuperats en les excavacions, com una sivella de bronze profusament decorada o un anell també de bronze amb un motiu floral, indica que tot i tractar-se d’un assentament humil, els seus habitants tenien cert poder adquisitiu.
