L’ús de les màquines en la indústria ceràmica va revolucionar el sistema productiu tradicional, i va fer que algunes tasques pròpies del terrisser, que sovint representaven una considerable inversió de temps i esforços, fossin realitzades en qüestió de minuts per un giny mecànic. El concepte de ceràmica industrial s’aplica a tots aquells processos relacionats amb la ceràmica en els quals l’energia muscular de l’home és substituïda per altres energies no humanes, bàsicament mecàniques i elèctriques. Val a dir que la industrialització de la ceràmica no es produeix de forma sobtada sinó gradual i, per tant, durant molts anys conviuen amb tècniques i utillatges heretats de l’època preindustrial.
La mecanització facilita una reducció significativa del temps de fabricació d’un objecte, especialment en aquells que s’elaboren segons un procés seriat, i permet una clara reducció dels costos de fabricació. La qualitat de l’objecte produït mecànicament acostuma a ser menor, tot i que com més alt sigui el grau de coneixement d’una tècnica en totes les seves fases, més fàcil és utilitzar la màquina de manera adequada i també assajar totes les seves formes d’ús.