Recreació de la vil·la romana d’Ègara. Dibuix de Jesús Gómez.
A partir del segle V aC, es constata la presència d’un poblat ibèric a la zona de Sant Pere. El geògraf alexandrí Claudi Ptolomeu (90-168), en la seva obra Geografia, i basant-se en fonts antigues, parla del poblat d’Ègosa, que podria correspondre a aquest poblat ibèric.
Amb la romanització d’aquest territori, a partir del segle II aC, l’espai va assolir la municipalitat amb l'emperador Flavi Vespasià (69-79), sota el nom de Municipium Flavium d'Egara.
D’aquest període romà, a la zona de Sant Pere, es conserven restes epigràfiques de caràcter honorífic i funerari, així com d’elements decoratius, paviments, sitges, pous, dipòsits i altres estructures de caràcter industrial, i també les restes d’una domus (o casa romana), que posteriorment va passar a formar part de la residència del bisbe durant el període episcopal.
