Construïda al segle I dC en un turó costaner a 12 km de la ciutat de Tàrraco, aquesta vil·la constitueix un dels exponents de vil·la residencial romana més importants del país per la magnitud de les seves restes arquitectòniques i la riquesa dels tractaments decoratius.

Als vessants septentrional i occidental del turó s’estengué la part rústica de la vil·la, mentre que a l’altre costat, de cara a mar, s’hi construí una gran domus, diversos jardins i uns banys.

Durant el segle II dC, coincidint amb la màxima esplendor constructiva, fou la residència de Cai Valeri Aviti, un dels duumvirs de Tàrraco ―el càrrec més alt de l’Administració local―, i de la seva esposa Faustina.

A la darreria del segle III dC, tingué lloc un gran incendi que devastà la major part de la vil·la, que romangué parcialment ocupada fins al segle VI o VII dC.