La construcció de la universitat va ser el fet més transcendent del segle XVIII, cerverí, per tal com va estimular l’activitat econòmica de la ciutat. El decret d’erecció es va signar el 14 d’octubre de 1717, però l’obra no va començar fins l’any 1718 i es va acabar definitivament el 1804. En l’obra hi van intervenir les dues generacions d’enginyers militars que van predominar a l’Espanya del segle XVIII, que li van atorgar una simetria absoluta. En una darrera fase va intervenir-hi l’escultor manresà Jaume Padró, artífex del timpà del pati i del retaule i cúpula del paranimf. Mentre que a la planta baixa s’ubiquen la major part de les aules, al pis superior hi destaquen els espais més representatius: la capella i paranimf, amb una doble funció acadèmica i religiosa. És l’indret més ben situat del recinte i el que té més càrrega simbòlica i monumental. A la planta superior hi trobem la biblioteca, que destaca avui per la singular encavallada de fusta i per una notable porta d’accés.